Voleu saber més d'aquestes dones del 27? Encara hi ha més.
María Teresa León (Logroño 1903- Madrid 1988) Primera espanyola en aconseguir un doctorat en Filosofia i Lletres. Va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza. Va col·laborar sota pseudònim en un diari burgalés i el 1929 va publicar la seua novel·la juntament amb Rafael Alberti, el seu company sentimental. Va dur a terme nombroses iniciatives d'ordre cultural, com la revista Octubre.
Va publicar vint llibres, va ser molt activa en el món teatral com a actriu, autora, directora d'escena i assagista. Durant la Guerra Civil va ser secretària de l'Aliança d'Escriptors Antifeixistes, fundadora de la revista El Mono Azul i una destacada veladora per a la salvació de les obres del Museo del Prado de Madrid.
És un dels exemples més interessants de la participació intel·lectual i compromesa de la dona durant els anys de la República i, a l'exili, la seua veu i el seu testimoni es va convertir en imprescindible.
Ernestina de Champourcín (Vitoria, 1905- Madrid, 1999) Filla d'una família catòlica i tradicional d'origen francés i uruguaya, va tenir vocació literària, concretament, de poeta. Es va traslladar a Madrid molt jove i allà va publicar als vint-i-un anys el seu primer poemari, amb una línia íntima. Quan va començar la Guerra Civil va treballar com a infermera i això li va causar un gran impacte i va influir en la seua obra posterior. Es va exiliar amb el seu marit Juan José Domenchina a Tolosa, París i Mèxic. No va tornar a Espanya fins al 1973. El 1992 va ser candidata al Príncep d'Astúries.
Josefina de la Torre (Las Palmas de Gran Canaria, 1907-Madrid, 2002) va ser més coneguda com a actriu i concertista que com a poeta tot i que va ser la segona dona, la primera va ser Ernestina de Champourcín, inclosa per Gerardo Diego en la seua Antología Poética de 1934.
El 1927 va publicar el seu primer poemari, Versos y estampas. Aquest mateix any va fundar amb el seu germà Claudio de la Torre, membre reconegut de la Generació del 27, la seua primera companyia de teatre. Durant el franquisme va romandre a Espanya però només va publicar un altre llibre de poemes i algunes novelles comercials sota pseudònim.
El seu treball com actriu va ser molt rellevant. Va destacar en el teatre de postguerra i va ser primera actriu en el María Guerrero. Va fundar la seua pròpia companyia de teatre i va participar a la d'altres noms importants. Va treballar al cine i va ser actriu de doblatge (va ser la veu de Marlene Dietrich)El seu últim treball va ser la participació a la serie espanyola Anillos de Oro.
Marga Gil Roësset (Madrid, 1908-Madrid, 1932) va nàixer a Madrid i va ser la filla d'una família bohèmia i acomodada. Va crèixer sota la influència d'una mare culta que va motivar els fills a experimentar amb les arts. Va ser una jove d'extraordinari talent per a la plàstica i la poesia. Als 24 any ja començava a ser reconeguda com a escultora i ilustradora a Espanya i a tot arreu. Va conèixer el poeta Juan Ramón Jiménez i a la seua esposa Zenobia Camprubí que la van presentar al món intel·lectual i amb els quals va mantenir un relació creativa i personal (és va enamorar del poeta) molt estreta. El 1932 va destruir la seua obra i es va suïcidar.
Us deixe amb fragment de l'obra de María Teresa León anomenada Memoria de la melancolía.
"Nos traemos adentro una carga inquietante de gustos y de gestos ajenos que se nos van quedando enganchados. Y es que pasamos, pasamos constantemente sin detenernos entre cosas y gentes que nos cruzan y tampoco se detienen porque van de camino y seguimos andando y apenas nos dejan la manera de sonreír, la frase hecha, la superstición, la manía, el gesto de la mano... A veces así recogemos cosas tontas, basuras, cristales, agua o maravillas. Somos el producto de lo que los otros han irradiado de sí o perdido, pero creemos que somos nosotros (...) Somos lo que nos han hecho lentamente, al correr de tantos años. Cuando estamos definitivamente seguros de ser nosotros, nos morimos. ¡Qué lección de humildad!"
