Continuem el nostre viatge per la Generació del 27 amb un poeta que va ser l'únic que va participar de manera declarada en les files d'un dels anomenats "ismes" de l'avantguarda, el creacionisme. Aquest poeta va ser Gerardo Diego (Santander,1896- Madrid, 1987). La seua obra, per tant, és avantguardista (Imagen i Manual de Espumas) en un primer moment , encara que després va escriure obres inspirades en la poesia tradicional i popular (Versos humanos) Açí tens un exemple de poema avantguardista anomenat Columpio que pertany a la seua obra Imagen. Sabries dir per què té aquest nom el poema?
A caballo en el quicio del mundo
un soñador jugaba al sí y al no
Las lluvias de colores
emigraban al país de los amores
Bandadas de flores
flores de sí flores de no
Cuchillos en el aire
que le rasgan las carnes
forman un puente
sí no
Cabalgaba el soñador
Pájaros arlequines
cantan el sí cantan el no
El següent poeta és Vicente Aleixandre (feu clic per a escoltar-lo) (Sevilla 1898- Madrid 1984) És un autèntic mestre del Surrealisme en obres com ara Espada como labios i La destrucción o el amor en les quals es mostra un home angoixant per la seua condició humana en un món triste i desequilibrat, sense trobar l'home el seu lloc. És uns dels poetes que va patir l'exili interior per les seues idees liberals quan va acabar la Guerra Civil i va ser amic i introductor de Miguel Hernández a aquest grup del 27. Va rebre el Premi Nobel en 1977.
L'últim poeta d'aquesta entrada és Jorge Guillén ( Valladolid 1893- Málaga 1984) Va desenvolupar una vida acadèmica intensa a Oxford i als Estats Units. Va estar exiliat fins al final de la dictadura. Tota la seua producció poètica s'agrupa sota el nom de Aire nuestro (Cántico, Clamor i Homenaje) La seua poesia és el millor exemple de la poesia pura i conceptual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada