Per què 27 per a una generació?

1927. Ateneu de Sevilla. Es commemora el tercer centenari de la mort de Luis de Góngora, poeta del Segle d'Or. D'aquest acte cultural,considerat com un acte fundacional de la generació, pren el nom la Generació del 27. A Góngora veuen el representat de la poesia pura, defensada pel Noucentisme i les avantguardes , i un precursor de l'avantguarda pel que fa a l'ús de la metàfora. Per tan, açí comença l'anomenada Generació del 27 que està formada per homes i dones nascuts en un mateix temps, que van participar en una experiència social pareguda (Segona República, Guerra Civil i exili) i que van protagonitzar unes de les pàgines més brillants de la Literatura Española. Així mateix pertanyen a aquesta generació, a més de poetes, assagistes, músics, pintors i cineastes, els quals van renovar el panorama cultural espanyol i marcaren el camí a seguir per a la resta de creadors. 

Els integrants de la generació són: Federico García Lorca, Rafael Alberti, Pedro Salinas, Jorge Guillén, Luis Cernuda, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, María Zambrano, Concha Méndez, Josefina de la Torre, Rosa Chacel, Margarita Manso, Maruja Mallo, Ernestina de Champourcín, Margarita Gil Roësset a més de Salvador Dalí i Luis Buñuel i l'anomenat epígon de la generació Miguel Hernández. La major part d'aquests integrans van conviure a la Residencia de Estudiantes , centre cultural que pertanyia a la Institucion Libre de Enseñanza.

La Generació del 27 no naix del no-res perquè la seua originalitat es haver fusionat la tradició de la poesia popular espanyola amb l'avantguarda, sobretot el Surrealisme. Per tant, les seues influènces anirien des de  la poesia pura, passant per la poesia popular fins al Surrealisme. Aquesta síntesi d'allò més nou amb el més antic és l'autèntica aportació d'aquesta generació a la Literatura Espanyola.