En aquesta entrada coneixerem al poeta considerat com a l'epígon de la Generació tot i que per edat pertany a la Generació del 36.
Miguel Hernández va nàixer a Oriola en 1910 i va morir a la presó d'Alacant en 1942. Va ser bon estudiant i aficionat a la lectura però va d'haver abandonar els seus estudis de Batxillerat quan tenia 15 anys perquè el seu pare el necessitava per al pasturatge encara que mai va perdre l'afició per la lectura ni pels estudis gràcies al seu amic i humanista Ramón Sijé. El 1925 publica les primeres poesies a la premsa local.
Després del seu primer viatge a Madrid (1931) publica Perito en lunas (1933), el seu primer llibre. Es va enamorar de Josefina Manresa, amb la qual es casarà, i qui el va inspirar El rayo que no cesa (1936),poemari de temàtica amorosa. Aquest llibre inclourà la Elegía a Ramón Sijé dedicada al seu amic de la joventud. El 1934 va tornar a Madrid i va trobar un treball. Açí va conèixer els integrants de la Generació del 27 i Pablo Neruda. A Madrid va viure l'influència de les avantguardes i del compromís polític i social en la Segona República.
Quan comença la Guerra Civil es va incorporar a files i va continuar la seua tasca poètica (Viento del pueblo) dirigida, en aquest cas, a encoratjar els milicians. Quan acaba la guerra, va tractar d'eixir del país però va ser arrestat. A la presó va escriure les Nanas de la cebolla en resposta a una carta de la seua dona que li va dir que ella i el seu fill no tenien res per menjar. Miguel Hernández va morir a la presó de tuberculosi.
La poesia de Miguel Hernández està influida en les primeres etapes per la Generació del 27 especialment per la temàtica avantguardista i l'estil barroc de Góngora. Però la seua poesia compromesa amb la realitat de la guerra el van convertir en un precursor de la Generació del 36, que es va caracteritzar per l'abandó de l'avantguarda i la rehumanització poètica.
Us deixo amb la seua poesia que ha estat musicada pel Joan Manuel Serrat (clic açí per a escoltar-lo)
Després del seu primer viatge a Madrid (1931) publica Perito en lunas (1933), el seu primer llibre. Es va enamorar de Josefina Manresa, amb la qual es casarà, i qui el va inspirar El rayo que no cesa (1936),poemari de temàtica amorosa. Aquest llibre inclourà la Elegía a Ramón Sijé dedicada al seu amic de la joventud. El 1934 va tornar a Madrid i va trobar un treball. Açí va conèixer els integrants de la Generació del 27 i Pablo Neruda. A Madrid va viure l'influència de les avantguardes i del compromís polític i social en la Segona República.
Quan comença la Guerra Civil es va incorporar a files i va continuar la seua tasca poètica (Viento del pueblo) dirigida, en aquest cas, a encoratjar els milicians. Quan acaba la guerra, va tractar d'eixir del país però va ser arrestat. A la presó va escriure les Nanas de la cebolla en resposta a una carta de la seua dona que li va dir que ella i el seu fill no tenien res per menjar. Miguel Hernández va morir a la presó de tuberculosi.
La poesia de Miguel Hernández està influida en les primeres etapes per la Generació del 27 especialment per la temàtica avantguardista i l'estil barroc de Góngora. Però la seua poesia compromesa amb la realitat de la guerra el van convertir en un precursor de la Generació del 36, que es va caracteritzar per l'abandó de l'avantguarda i la rehumanització poètica.
Us deixo amb la seua poesia que ha estat musicada pel Joan Manuel Serrat (clic açí per a escoltar-lo)
Canción última
Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.
Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa
con su ruidosa cama.
Florecerán besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.
El odio se amortigua
detrás de la ventana.
Será la garra suave.
Dejadme la esperanza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada