Continuem el nostre repàs de la Generació del 27 amb dues escriptores.
Una és Rosa Chacel (Valladolid, 1898-Madrid, 1994) Va matricular-se a la Escuela de Bella Arte de San Fernando perquè volia ser escultora. Però va abandonar aquesta idea per convertir-se en la principal novel·lista d'aquesta generació, a més de assagista i articulista. Va freqüentar les tertúlies on va establir amistat amb Ortega y Gasset, el qual publicaria diversos articles a la Revista de Occidente. El compromís amb la República va portar-la a l'exili primer a Suïssa i després a Brasil. Les dificultats econòmiques li van impedir portar la seua carrera literaria amb total dedicació. Ja amb seixanta anys va obtenir beques de fundacions per acabar algunes de les seues novel·les. Una d'aquestes beques li va permetre instalar-se a Madrid i acabar una de les seues obres més populars Barrio de Maravillas. És sense cap dubte una de les autoritats més importants de la cultura literària espanyola.
Concha Méndez (Madrid, 1898-México, 1986) va formar, juntament amb Maruja Mallo i Margarita Manso, el grup de dones més afí, intel·lectual i psicològicament, als homes de la Generació del 27 perquè eren amigues i companyes de viatges de tots ells i socialment molt avançades a la seua època.
A més de la seua carrera com a poeta i autora teatral va mantenir una intensa activitat editorial. Va fundar amb el seu marit, el també poeta Manuel Altolaguirre, la imprenta "La Verónica" on es va editar la revista Héroe que va comptar amb la col·laboració de molts dels noms de época. A tots dos, com a editors, es reconeix el treball principal de divulgació de l'obra més representativa d'aquest grup. A l'exili a Mèxic va tornar a obrir una impremta des de la qual es van editar textos dels seus col·legues espanyols a l'exili.
El 1944 va publicar Sombras i sueños, per a alguns el seu millor llibre. No va publicar res fins el 1976. El seu últim poemari porta com a títol Vida o río.
El 1991 la seua neta va publicar unes memòries basades en les cintes que va gravar Concha Méndez contant la seua vida.
"Isabel tenía, ahora, el aura de su misterio. Elena temía que su mirada delatase la novedad de su visión. Necesitaba acostumbrarse al nuevo tono, no olvidarlo, sino ponerlo en su debido lugar, en su silencioso, recatado y justo rango, donde nunca pudiera ser sospechado por Isabel...Difícil, dificilísimo mantener el secreto, queriendo, al mismo tiempo, hacerle participar del cambio, la madures que se había impuesto por los dramas vividos, que no podían considerar ajenos." Barrio Maravillas. Rosa Chacel
Ni me entiendo ni me entienden
ni me sirve alma ni sangre,
lo que veo con mis ojo
no lo quiero para nadie.
Todo es extraño a mí misma,
hasta la luz, hasta el aire
porque ni acierto a mirarla
ni sé cómo respirarle.
Y si miro hacia la sombra
donde la luz se deshace,
temo también deshacerme
y entre las sombras quedarme
confundida para siempre
en ese misterio grande.
Concha Méndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada