Ara que hem fet una introducció de la Generació del 27 assenyalant els aspectes més importants, començarem per conèixer una mica més als autors i autores de l'esmentada generació.
L'autor considerant com el més universal, i també el més llegit, de la Generació del 27 és Federico García Lorca ( fes clic per a saber més d'ell) Va nàixer el 5 de juny de 1898 a Fuentevaqueros (Granada) i va ser afussellat el 18 d'agost a Víznar (Granada) Molt s'ha escrit sobre el poeta però l'hispanista Ian Gibson és el que més sap de la seua vida i de la seua obra (fes clic si vols escoltar-lo parlant de Lorca)
Va estudiar dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, encara que la seua passió sempre fou la poesia. Ho va fer, possiblement, per a contentar al seu pare i per a viure a Madrid, centre cultural de l'època. A Madrid, on va viure des de 1919, conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic del pintor Salvador Dalí i del cineasta Luis Buñuel amb els quals va coincidir a la Residencia de Estudiantes, lloc on es trobaran també altres escriptor d'aquesta generació.
Lorca fou un artista polifacètic. A més de poeta i dramaturg va tindre gran sensibilitat per a la música, fou amic del compositor Manuel de Falla, i el dibuix.
La seua obra poètica està influida per la poesia popular (vers octosil·làb i inspiració folclórica andalusa) com ara el Romancero Gitano. Desprès del seu viatge a Nova York en 1929, producte d'una crisi personal important, la seua producció poètica s'inspirà en el Surrealisme, avantguarda d'origen francés que va suposar la rehumanització de l'art al estudiar els aspectes més inconscients del èsser humà. L'obra més important d'aquesta segona etapa és Poeta en Nueva York on es tractarà la injusticia, la marginació i la deshumanització socials.
Els temes més importants de la seua poesia són la mort, amb una concepció pesimista de la vida ja que l'èsser humà està marcat per un destí tràgic; l'amor com a frustració simbolitzat en el color verd (com la mort) i la societat que abarca des de el món marginal i mític dels gitanos fins al món deshumanitzat dels habitants més pobres de Nova York.
Quan va tornar de Nova York es va interessar molt pel teatre. Va fundar la companyia La Barraca amb la qual portà el teatre del Segle d'Or als pobles i va escriure les obres més importants: Bodas de sangre, Yerma o La Casa de Bernarda Alba. En 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, va tornar a Granada i va ser afussellat a Víznar malgrat la seua amistad amb el líder de la falange espanyola Luis Rosales, amic personal de la família.
Acabem amb una poesia de Lorca (fes clic per a escoltar el poema en la veu de Carmen Paris) anomenat Romance de la luna, luna. El romance és un poema líric-narratiu d'origen medieval i popular amb versos octosíl·labs de rima assonat en els versos parells.
Va estudiar dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, encara que la seua passió sempre fou la poesia. Ho va fer, possiblement, per a contentar al seu pare i per a viure a Madrid, centre cultural de l'època. A Madrid, on va viure des de 1919, conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic del pintor Salvador Dalí i del cineasta Luis Buñuel amb els quals va coincidir a la Residencia de Estudiantes, lloc on es trobaran també altres escriptor d'aquesta generació.
Lorca fou un artista polifacètic. A més de poeta i dramaturg va tindre gran sensibilitat per a la música, fou amic del compositor Manuel de Falla, i el dibuix.
La seua obra poètica està influida per la poesia popular (vers octosil·làb i inspiració folclórica andalusa) com ara el Romancero Gitano. Desprès del seu viatge a Nova York en 1929, producte d'una crisi personal important, la seua producció poètica s'inspirà en el Surrealisme, avantguarda d'origen francés que va suposar la rehumanització de l'art al estudiar els aspectes més inconscients del èsser humà. L'obra més important d'aquesta segona etapa és Poeta en Nueva York on es tractarà la injusticia, la marginació i la deshumanització socials.
Els temes més importants de la seua poesia són la mort, amb una concepció pesimista de la vida ja que l'èsser humà està marcat per un destí tràgic; l'amor com a frustració simbolitzat en el color verd (com la mort) i la societat que abarca des de el món marginal i mític dels gitanos fins al món deshumanitzat dels habitants més pobres de Nova York.
Quan va tornar de Nova York es va interessar molt pel teatre. Va fundar la companyia La Barraca amb la qual portà el teatre del Segle d'Or als pobles i va escriure les obres més importants: Bodas de sangre, Yerma o La Casa de Bernarda Alba. En 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, va tornar a Granada i va ser afussellat a Víznar malgrat la seua amistad amb el líder de la falange espanyola Luis Rosales, amic personal de la família.
Acabem amb una poesia de Lorca (fes clic per a escoltar el poema en la veu de Carmen Paris) anomenat Romance de la luna, luna. El romance és un poema líric-narratiu d'origen medieval i popular amb versos octosíl·labs de rima assonat en els versos parells.
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
-Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
-Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
-Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
-Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua
el niño
tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada