Continuem per aquesta Generació del 27 amb Pedro Salinas (Madrid ,1891-Boston 1951). Va estudiar Dret, però no la va acabar, i Filosofia i Lletres. Es va doctorar a la Universitat de la Sorbona i va fer importants traduccions de l'obra del escriptor francés Marcel Proust. El començament de la guerra el va sorprès a Santander i es va exiliar als Estats Units.
La seua obra es divideix en tres etapes. La primera (1923-1932) influida per Juan Ramón Jiménez i en la qual més es veu la seua pertinença a la Generació del 27. Formen part d'aquesta etapa obres com Presagios o Seguro azar. La segona etapa (1933-1939) és de plenitud. Açí es converteix en el poeta del amor ja que aquest sentiment no està vist com a sofriment sinó com a força que dona sentit a la vida i al món, com un enriquiment joiós amb un llenguatge clar. La seua passió donarà lloc a un trilogia formada per La voz a ti debida, Razón de amor i Largo lamento. L'última etapa ( 1940-1951) és la de l'exili amb obres con El contemplado.
Del poeta de l'amor al poeta del sofriment pel xoc entre la realitat i el desitg. Luis Cernuda (Sevilla, 1902- México D.F. 1963) va estudiar Dret a la Universitat de Sevilla i uns del seus professors va ser Pedro Salinas. Va començar a publicar en 1925 a la Revista de Occidente. La seua obra poètica es divideix en quatre etapes. La primera és una etapa d'aprenentatge des de la qual fa un homenatge a la tradició. La segona és l'etapa de la joventut amb dos llibres importants, Los placeres prohibidos i Donde habite el olvido. El primer, basat en el Surrealisme, l'essencial és la rebel·lia contra el món establert i la reivindicació oberta de la seua homosexualitat; el segon, neoromàntic, es un homenatge a Bécquer. La tercera etapa és la de la maduresa amb llibres com Las nubes. A l'exili té lloc l'última etapa de su poesia amb Desolación de la quimera. Tota la seua producció va ser agrupada per l'autor en un únic títol, La realidad y el deseo.
Us deixe dos poemes. Feu clic per llegir-los sencers. Gaudiu d'ells !
Me fui a tu encuentro
Del poeta de l'amor al poeta del sofriment pel xoc entre la realitat i el desitg. Luis Cernuda (Sevilla, 1902- México D.F. 1963) va estudiar Dret a la Universitat de Sevilla i uns del seus professors va ser Pedro Salinas. Va començar a publicar en 1925 a la Revista de Occidente. La seua obra poètica es divideix en quatre etapes. La primera és una etapa d'aprenentatge des de la qual fa un homenatge a la tradició. La segona és l'etapa de la joventut amb dos llibres importants, Los placeres prohibidos i Donde habite el olvido. El primer, basat en el Surrealisme, l'essencial és la rebel·lia contra el món establert i la reivindicació oberta de la seua homosexualitat; el segon, neoromàntic, es un homenatge a Bécquer. La tercera etapa és la de la maduresa amb llibres com Las nubes. A l'exili té lloc l'última etapa de su poesia amb Desolación de la quimera. Tota la seua producció va ser agrupada per l'autor en un únic títol, La realidad y el deseo.
Us deixe dos poemes. Feu clic per llegir-los sencers. Gaudiu d'ells !
no te encontraba nunca
Me fui a tu encuentro
por el dolor.
Tú no venías por allí.
Me metí en lo más hondo
por ver si, al fin, estabas.
Por la angustia,
desgarradora, hiriéndome.
Tú no surgías nunca de la herida (...)
Qué ruido tan triste el que hacen dos cuerpos cuando se aman,
parece como el viento que se mece en otoño
sobre adolescentes mutilados,
mientras las manos llueven
manos ligeras,manos egoístas, manos obscenas,
cataratas de manos que fueron un día
flores en el jardín de un diminuto bolsillo (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada